dijous, d’abril 02, 2009


Caminava serena pels carrers de la València cèntrica, de carrers amples i avingudes repletes de tendes de moda allà on poder saciar l’esperit consumista que calmaria les seues ànsies compulsives. Aquelles ànsies que li feien despertar cada matí. Matins de ritual, en que un suc de llima pel cutis i els cereals de fibra per mantindre la línea, omplien aquella panxa. Aquella menuda i prima panxa.

A allò de les 12 arribaria Antònia, qui netejava totes les habitacions de la casa, posava la rentadora i feia el dinar. Hui pasta i carn omplirien la boca del seu home i dels seus fills. Ella amb una ensalada tindria prou. Cap gram de grassa devia entrar en aquell cos tan esvelt i ferm, s’ho tenia prohibit.

Crema hidratant, polvets a les galtes, llapis d’ulls i barra de llavis. Anava perfectament maquillada. Amb tota aquella pasta per damunt, ningú se n’adonaria dels seus 40 anys, ni de les seues potes de gall i molt menys d’aquells ulls de pansa arrugada. Amb el seu abric de pell, embotida en aquella talla 36, de pantalons apretats i brusa de seda. Amb aquell escot que deixava entreveure els seus pits ja caiguts.

Anava cap a la porta quan es va aturar davant de l’espill. Els seus ulls van travessar la seua brusa, el sostenidor, penetrant el més endins possible. Buida. Cap sentiment que li motivara a seguir endavant, cap sentiment positiu que li fera caminar, res més que missatges breus capficats dins seu, ressonant, repetint-li com ser feliç, com semblar contenta, com agradar i parèixer estar bé. Pastilles i maquillatge eren la panacea, quan per dins moria.

Com un esperit vagava per una València morta. Per aquella València de carrers bruts entre aquella gent que demana almoina. Avingudes plenes d’esperits que vagaven durant hores, entrant i eixint de botigues de roba on es recomanaven cremes i dietes insípides per mantenir-se joves, o per aquells centres de depilació i rajos ultraviolats que els tornaven bojos. Essers inerts que repetien, dia rere dia, la mateixa rutina mortífera que acabaria amb la seua essència més profunda.



Estrambòtika...