LECTURES i VIANANT

Últimament a classe, als periòdics, als estudis més recents de literatura i educació, no es para de parlar de la lectura dels xiquets i joves d’avui en dia, de les seues capacitats, influències i del seu rendiment educatiu.

Es baralla la possibilitat de que en l’actualitat els xiquets tinguen més facilitat per a la lectura de narracions curtes que no a la de llibres llargs i de moltes pàgines. Degut, segons els experts, a la freqüent recepció per tot tipus de mitjans, d’ històries breus contades a traves de videoclips, dibuixos animats, vídeos d’Internet – del famós Youtube i altres servidors - d’anuncis publicitaris que no duren més de 30-45 segons, textos penjats en Internet de menys d’una pàgina de longitud, els Blocs, etc. Això, ha produït que els xiquets i xiquetes de les noves generacions s’acostumen a aquest tipus de lectures ràpides, que no necessiten massa concentració.

Bé, davant d’aquest fet i pel que fa al llibre de Vianant, no se si serà perquè sóc d’altra generació però, se’m fa molt més pesat llegir llibres de narracions curtes – com aquest dietari - que llibres llargs i de moltes pàgines. És cert que de vegades em costa posar-me a llegir, agafar el llibre i començar-lo potser és allò que més problemes em pot suposar però, una vegada t’emergeixes en el fil del llibre no pots parar de llegir. Per això, a mi un llibre m’ha d’enganxar – i això depèn dels gustos de cada persona, pense jo – i a mi els llibres de narració breu, no em fan enganxar-me a ningun fil. No hi ha cap història que haja de seguir, i tot i que em poden agradar diferents narracions – les quals vaig anotant en un paperet a part- el llibre en si no té el mateix sentit.

No és el primer llibre de narracions breus que llisc, Eduardo Galeano amb "El libro de los abrazos", va ser un dels primers i aquest autor, tot i que no m’agrade la lectura breu, m’encanta. No m’he llegit el seu llibre seguit i ni tan sols se si sencer, però de vegades el fulletge, i poc a poc vaig llegint totes les seues narracions, però no puc llegir més de 10 minuts perquè si no ja se’m fa pesat. De Rafa Gomar destacaria el seu vocabulari variat i cultivat, així com les referències incessants a autors molt rellevants en la literatura, des d’autors com Dostoievski fins a Salinger, o des de Kafka a Cortázar. Autors molt bons i reconeguts, cadascú amb un estil propi que queden destacats i descrits arreu de les diferents entrades del dietari. Per altra banda, m’ha cridat l’atenció les experiències personals o inventades que - com sempre acostume a fer - intentava relacionar-les amb les meues pròpies, per sentir-me identificada. Altres temes que tracta són la quotidianitat, la mort, la vida, l’amor i la família, o d’altres com el feminisme, la política i el seu país, la seua terra.