24 càmeres instal•lades a l’IES Abastos

Dins del cotxe amb el meu pare, anant cap al centre de salut del Grau a una cita que tenia demanada des del Juliol – perquè las cosas de palacio van despacio- hem passat per davant del mercat d’Abastos. No sabia on estava -ja que la meua orientació és fa bastant que desitjar- i bé, mon pare m’ha fet recordar que ahí era on vaig anar a fer-me el carnet d’identitat la última vegada que el vaig perdre, i que era l’institut on vingueren a estudiar uns cosins meus la FP, o el que ara s’anomena Cicle Formatiu de Grau Superior.

Arrel de parlar d’Abastos, mon pare ha recordat una notícia que havia llegit avui al diari ( http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008110400_16_515259__VALENCIA-Proteccion-Datos-investigara-oficio-colocacion-camaras-Abastos ) , on s’explicava que davant la nova incorporació al centre de 24 càmeres de seguretat- o vigilància, com vostè preferisca- han començat una investigació per saber si havia sigut vulnerada la Llei Orgànica de Protecció de Dades, en relació amb la col•locació d’aquestes càmeres també dins dels banys de l’insitut.

Començàrem per llocs rutinaris, on anem tothom , i on quelcom troba legítim l’ús d’aquestes càmeres, com per exemple els llocs on anem a comprar. Grans centres comercials plens de càmeres, petites tendes de barri que davant la por a ser atracats han decidit col•locar una d’aquestes fantàstiques màquines en la seua botiga. Encantador, sobretot per a aquell comprador o compradora que entrarà en ella i es convencerà de que estarà protegit de tots els lladres i malfeiners que puguen entrar a aquella botigueta, a causa dels super-poders de la maquineta. Bé, però està clar, tenen tot el dret del món a col•locar un bitxo d’aquestos en els seus comerços, al cap i a la fi, la única cosa que volen és estar tranquils, evitar els problemes en el barri i amb el seu negoci, i fins i tot, salvaguardar i protegir al comprador.

Però això no és prou i aquestos utensilis han d’estar per tot arreu. Al carrer, per controlar que no hi hagen incidents, que no cremen a indigents en caixers o que no hi hagen baralles, amb la finalitat d’acabar amb la violència del carrer -ja que els policies no poden en tot, vaja. A més a més, no farts de trobar-te-les quan passeges, quan vas a fer la compra, també t’ho has de trobar al teu centre de treball o d’estudi, a l’institut. Per controlar, evidentment a estos joves delinqüents de entre 14 a 40 anys, que dedicaran aproximadament, entre 6 i 9 hores en aquest centre.

I és que sense voler hem arribat a 1984, hem sacrificat la nostra llibertat per la nostra seguretat – bé, caldria revisar si és segur que és per la nostra. Hem instal•lat al Gran Germà a les nostres avingudes, a les nostres cases, a les nostres botigues, als nostres instituts i fins i tot, als banys. Creuant la línea entre la seguretat i la vigilància; la intimitat, el control i la paranoia; la por i la protecció que ens estan donant – o aquella que ens volen fer creure que ens estan donant.

El metge, el pneumòleg, m’ha donat cita d’ací a 6 mesos. Cap a l’Abril.

Sílvia.