“El Carrer de Les Camèlies”

Tenia curiositat per llegir a aquesta autora. No sabia ben bé si m’agradaria o no, i tot i que aquest llibre no va ser el més recomanat, tenia ganes de llegir-lo.

Ens narra la història de la vida d’una dona plena de desgràcies des de que va vindre al món. Un nadó abandonat a un carrer ple de camèlies – amb el que es dedueix la relació amb el títol del llibre- , un nom extret del vent i dels crits d’una nit freda; una gàbia per casa i tota una adolescència enclaustrada dins d’aquesta. Una jove feta una enamoradissa, que degut a aquesta debilitat pels homes, es veurà immersa en mil històries romàntiques i no tan romàntiques; d’amants, de sexe i de prostitució; d’amors i dones sotmeses.

Destacar com marca el fil de la narració, a més de la manera que té Rodoreda d’escriure. Tot el text el fa seguit, ple de diàlegs indirectes i els capítols són històries breus de entre 3 i 6 pàgines; a més d’un personatge principal al voltant del qual gira tot el llibre i del que no saps res ,i com a poc a poc ho vas descobrint tot. És genial com l’autora et fa clavar-te en l’espai i el temps de la narració, i et fa ser una espectadora dins de la mateixa història, on vas descobrint, poc a poc, cadascuna de les claus per arribar a la fi de la història. Té una manera curiosa de descriure els ambients, tota plena de simbolismes- com bé s’ha comentat a classe, i he pogut comprovar. A més a més, les flors les empra moltíssim durant tot el llibre, -i a la resta de les seues obres- també destacar la cura que té pels detalls.

A la protagonista li fan passar mil i una penes, una xiqueta que va creixent i es va convertint en dona. Amb ganes de prendre el vol, però al mateix temps les seues penúries van creixent. D’homes que l’estimaren però moriren entre reixes o malalts. Homes bojos per dominar-la, per tindre-la tancada, per tindre-la sotmesa i controlada. I de vegades fent-la arribar a situacions extremes, inhumanes, fins i tot acostant-se a la bogeria.

Pel que sembla a Mercè Rodoreda li agrada escriure sobre dones desgraciades, o que no han tingut massa sort en la vida. Així doncs, em preparé per començar aviat La Plaça del Diamant.

Sílvia.